Com he comentat a la benvinguda d'aquest blog, em sento molt
satisfeta pel fet d'iniciar una nova etapa a la meva vida. Aquesta satisfacció
me l'aporta el fet de saber, que finalment em puc dedicar al que sempre m'ha
agrada't i he somiat: el creixement interior de les persones.
No
sé... sempre m'ha captivat observar a les persones i reflexionar sobre el fet
de com es sentien davant la seva realitat i el que pensaven. Per a mi, ha estat
sempre un misteri, la forma en que cada persona, viu el seu camí a la vida. Com
afronta les seves pors, limitacions o la seva autoestima. Quin es el seu lloc
en el mòn? En definitiva, quin grau de satisfacció sent davant el fet de viure!.
Com
pot l'esser humà superar les seves pors? I les seves inseguretats?. Com pot
empoderar-se? Quines eines té a mà per fer front al que la vida li ofereix?
Per
sort per a mi, he trobat la resposta a l'estudiar la carrera de filosofia,
la qual m'ha permès endinsar-me dins la "Maièutica" de Socràtes.
Gràcies a la maièutica, he aprés la metodologia del que avui s'anomena
coaching, a l'haver cursat un màster en "Coaching i lideratge
personal" a la Universitat de Barcelona. He descobert d'aquesta manera, el
gran potencial que té l'esser humà, per donar respostes a totes aquelles
preguntes que jo em formulava. L'esser humà té la resposta dins seu, com
afirmava Socràtes, tal i com ens revela Plató:
"Los
que tienen trato conmigo, aunque parecen algunos muy ignorantes al principio,en
cuanto avanza nuestra relación, todos hacen admirables progresos (....).
Y es
evidente que no aprenden nunca nada de mi, pues son ellos mismos y por si
mismos los que descubren y engendran muchos bellos pensamientos".
(Teeteto, Platón)