Com pots deixar de costat el sentiment de culpabilitat?

Finalitzava el darrer article d'aquesta forma: "El coaching t'ajudarà a tenir seguretat en tu mateix, a treballar les pors, en definitiva a arribar on tu vulguis arribar en el teu creixement personal...."però parlant de creixement personal, podria ser que el sentiment de culpabilitat no et deixi créixer tant com voldries?

La culpa és un sentiment amarg que sentim quan mirem el nostre passat, amb la sensació de que la nostra conducta no ha estat del tot apropiada. Pot basar-se en un esdeveniment real i fins i tot, pot ser imaginari, però l'emoció que experimentem a l'evocar el fet pot ser igual de desagradable.

El sentiment de culpa és un dels sentiments més destructius i que més mal ens pot fer. A que és degut això? Doncs a que aquest fantasma del passat escampa tota la seva influència al que vivim avui i, de vegades, fins i tot el seu efecte ens pot paralitzar. Ens passem la vida buscant alguna cosa que ens realitzi, un futur millor, la felicitat.... però a la vegada, deixem passar el present per aquest sentiment de culpabilitat

El sentiment de culpabilitat és  una sensació que molesta i entorpeix al desig de ser feliç. Si no sabem canalitzar aquesta emoció, es pot arribar a l'obsessió.

Què pots fer per deixar de banda aquesta sensació? Podries revisar la teva pròpia exigència? O potser l'exigència vers els demés? Podries aprendre a no buscar la culpa a fora? Podries aprendre a trobar causes i no culpables? Podries parlar de responsabilitat i no de culpa?

O potser has d'acceptar que ets humà i que comets errors? Ets capaç de perdonar-te a tu mateix?

Et veus capaç de seguir endavant? La culpa fa referència al passat; i el passat és passat i per tant ja no hi és. El coaching t'ajuda a mirar endavant, a viure el present i el futur, a saber canalitzar aquestes emocions que et turmenten. En definitiva: a aprendre a créixer  a perdonar-te, a estimar-te....

De qui tens set d'amor?

.... Ens ajudarà a "comprendre per a ser compresos".  Així finalitzava el darrer article. Però... comprendre per a ser compresos? Jo em pregunto: abans de comprendre als altres, et comprens a tu mateix?  T'acceptes a tu mateix? Com pots comprendre als altres, si no et comprens i no t'acceptes del tot a tu mateix?  Tens set de tu mateix? Com pots apagar aquesta set?

Què t'està impedint comprendre't? Les teves pors? A què tens por? No parlo de por a que ens robin, ens cridin o ens maltractin. Parlo de la por que podem  tenir de nosaltres mateixos. Justament ahir, parlava amb una persona que em deia que vol fer  un procés de coaching per treballar  les seves pors. Concretament em deia: "No tinc por a res extern, tinc por de mi mateix". Por al fracàs, al que pensin i diguin els altres, a que no m'estimin, a ser rebutjat. Tinc set d'amor....de mi mateix.

Em ve al cap aquesta frase de Fromm: "Parlem sempre de la nostre set d'amor. Però quasi sempre creiem que és el menys important". Set d'amor dels altres? I de tu mateix?

Què és el que t'impedeix estimar-te i tenir set d'amor de  tu? Ens impedeixen les nostres pors, tenir set d'amor amb nosaltres mateixos? En el fons quines pors ens frenen a ser nosaltres mateixos?

Què s'amaga darrera les teves pors? Tenim pors quan ens comparem amb els altres i no ens agrada el resultat de la comparació? Et sents inferior respecte a les persones del teu entorn més immediat? Què provoca que haguem de comparar-nos contínuament amb els altres? Pot ser la por a veure't inferior? Què passa si en alguna cosa ets inferior als altres? A qui necessites demostrar que has de ser el millor amb tot? Què necessites demostrar als altres? Però en realitat, què necessites demostrar-te a tu mateix? Com et sents quan et "compares" amb tu mateix?

En el cas que et sentis inferior davant del teu entorn més proper; què vols canviar, per no sentir-te així? Què necessites canviar dins teu per no sentir-te inferior i sobretot per controlar les teves pors? Què necessites per tenir seguretat en tu mateix no o sentir la necessitat de comparar-te?

El coaching t'ajudarà a tenir seguretat en tu mateix, a treballar les pors, en definitiva a arribar on tu vulguis arribar en el teu creixement personal....