Idiomes:

English plantillas curriculums vitae French cartas de amistad German documental Spain cartas de presentación Italian xo Dutch películas un link Russian templates google Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

ESCOLA D'ATENES

ESCOLA D'ATENES
ESCOLA D'ATENES-Rafael Sanzio (Pintat entre 1510 i 1512)

Nova web amb blog incorporat

A partir de ahora encontrarás los artículos del blog del "Centre de Coaching" en http://pilarperea.com

Hemos incorporado el blog dentro de la página web y también podrás elegir el idioma en que quieres leer. (Catalán o castellano)

!Esperamos sean de tu agrado estos cambios¡
______________________________________________
A partir d'ara trobaràs els articles del blog del "Centre de coaching" a http://pilarperea.com/

Hem incorporat el blog dins del web. També podrás triar l'idioma en que vols llegir (català o castella).

Esperem siguin del teu agrat aquets canvis!


dimarts, 17 de desembre del 2013

¿Tienes o quieres dar afecto esta Navidad?

Finalizaba el último artículo… ¿Qué control tienes sobre lo que sientes, piensas o haces y poder esperar de ti mismo?...... (Leer artículo anterior)

Hablábamos del hecho de esperar de los demás y de lo que puedes esperar de ti mismo, pero, me pregunto: ¿Qué es lo que estás dispuesto a dar? Justo en un unos días estaremos en Navidad, ya sabes que eso comporta, reuniones familiares y con amigos. Tema que ya traté: Artículo: ¿Qué escondes detrás de la mesa de Navidad?  ¿Qué es lo que te quieres dar a ti mismo? ¿Cómo quieres vivir estos encuentros? 

Debo confesar que este artículo me lo han inspirado 3 clientes seguidos de un mismo día de la semana pasada. A ninguno de los 3 les gusta la Navidad, no quieren asistir a los encuentros familiares, pero “tienen que hacerlo”. Está claro, que cuando “tienes” que hacer algo, lo vives como una obligación. La pregunta es: ¿Tienes o quieres? ¿Y a los demás, que les quieres dar?

Uno de ellos comentó durante la sesión, que este año iba a asistir a la comida de Navidad, pero que lo hacía como si fuese al circo… para él este tipo de encuentros es como ir al circo y por consiguiente se va a comportar como un mero espectador y que no piensa “dar” nada de afecto a nadie.

Durante el resto de la sesión, se formularon algunas de estas preguntas: ¿Qué pasaría si todo el mundo adoptase la misma actitud? ¿Quiénes serían los artistas del circo? Está claro que sin artistas no hay circo… ¿Cuál es tu papel en este espectáculo? ¿Eres el protagonista o un espectador? ¿Qué quieres dar como protagonista? ¿Qué puedes dar como espectador? ¿A quién le vas a dar el poder para no mostrar todas tus fortalezas y emociones positivas?

La conclusión final a la que llegó el cliente fue la siguiente: “Nada ni nadie va a conseguir que viva mi vida como un mero espectador de un "espectáculo" del que yo también formo parte. Voy a dar todo el amor que hay en mí, sin esperar nada a cambio de los demás. En la obra de mi vida, yo soy el único protagonista”.

¿Quién decide lo que quieres albergar en tu corazón? ¿De quien son algunas de las emociones negativas que sientes? ¿Tuyas? ¿De los demás? El coaching puede ayudarte a regular esas emociones que no te gustan...

¿Qué puedes ganar dando lo mejor de ti y que puedes perder por darlo?


2 comentaris:

  1. Pilar, ets molt generosa fent-nos preguntes?, però va bé perquè així reflexionem tots plegats.
    En primer lloc parles dels preparatius de les festes de Nadal, i et diré que a la família i en el meu entorn d'amistats o fem amb molta pau. Planifiquem el què farem i on, i tenint en compta els temps de crisi, una mica d'austeritat serà un condiment dels plats, igual que l'any passat, i així tampoc posarem kilos de més (és broma).
    La paraula PAU, és potser la que més definiex aquestes festes a nivell personal, familiar i social. I pau en els dos sentits, no posar-nos nerviosos i voler fer quatre coses alhora, i pau interior, profunda per assaborir el sentit d'aquestes festes.
    Nadal és un aconteixement històric molt important per a tota la humanitat, sigui creient o no, i per tant els que ho celerem no assitim a reunions familiars o amb amics, sinó a celebracions festives. És veritat que hi ha persones que no els agraden gens aquestes festes, els porta enyor, tristesa i prefereixen no celebrar-ho. Tot s'hi val i s'ha de respectar, per això si una persona no va on està part de la família, o dels amics, no passa res sempre i quan s'expliqui i no sembli un menyspreu. Personalment penso que en tota ocasió més val anar amb la veritat per davant, que fer el "paripé" ja que si no estàs còmode, es nota a l'ambient i és desagradable per als que saben que ets present però absent alhora.
    He parlat de la paraula PAU i és el que voldria tenir al meu voltant i a totes les llars. És el que necessitem tots, un bon ambient, estimar i sentir-nos estimats, donar i saber rebre amb agraïment. I parlo de somriures, petits actes de servei, una trucada amable i carinyosa i tot el que pensem pot fer feliç a l'altre.
    Després ve el tema regals, que encara que no fem grans despeses tots ens en fem, però més que el valor material, penso hem de valorar l'amor amb que l'han triat, la il.lusió que els farà veure la nostra cara al obrir-lo, i a l'inrevés que el/els que fem siguin pensats, ben presentats, i.els entreguem volguent encertar, i sinó és fa un canvi i no passa res.
    En definitiva el que més ens pot ajudar en aquestes festes és la pau, l'agraïment i la senzillesa.

    ResponElimina
  2. Gràcies M. Carme un cop més per compartir les teves reflexións!
    Parles de la paraula PAU, de la necessitat que tenim tots de tenir pau; però, torno a preguntar: com viu cadascú amb si mateix? Com podem viure en pau amb nosaltres mateixos? Què hem de canviar? Com pots viure en pau si primer no ho fas amb tu mateix? Qué la teva pau et faci viure el Nadal tal i com tu has decidit viure'l. Felicitats per haver decidit com el vols viure!

    ResponElimina