¿Tienes o quieres dar afecto esta Navidad?

Finalizaba el último artículo… ¿Qué control tienes sobre lo que sientes, piensas o haces y poder esperar de ti mismo?...... (Leer artículo anterior)

Hablábamos del hecho de esperar de los demás y de lo que puedes esperar de ti mismo, pero, me pregunto: ¿Qué es lo que estás dispuesto a dar? Justo en un unos días estaremos en Navidad, ya sabes que eso comporta, reuniones familiares y con amigos. Tema que ya traté: Artículo: ¿Qué escondes detrás de la mesa de Navidad?  ¿Qué es lo que te quieres dar a ti mismo? ¿Cómo quieres vivir estos encuentros? 

Debo confesar que este artículo me lo han inspirado 3 clientes seguidos de un mismo día de la semana pasada. A ninguno de los 3 les gusta la Navidad, no quieren asistir a los encuentros familiares, pero “tienen que hacerlo”. Está claro, que cuando “tienes” que hacer algo, lo vives como una obligación. La pregunta es: ¿Tienes o quieres? ¿Y a los demás, que les quieres dar?

Uno de ellos comentó durante la sesión, que este año iba a asistir a la comida de Navidad, pero que lo hacía como si fuese al circo… para él este tipo de encuentros es como ir al circo y por consiguiente se va a comportar como un mero espectador y que no piensa “dar” nada de afecto a nadie.

Durante el resto de la sesión, se formularon algunas de estas preguntas: ¿Qué pasaría si todo el mundo adoptase la misma actitud? ¿Quiénes serían los artistas del circo? Está claro que sin artistas no hay circo… ¿Cuál es tu papel en este espectáculo? ¿Eres el protagonista o un espectador? ¿Qué quieres dar como protagonista? ¿Qué puedes dar como espectador? ¿A quién le vas a dar el poder para no mostrar todas tus fortalezas y emociones positivas?

La conclusión final a la que llegó el cliente fue la siguiente: “Nada ni nadie va a conseguir que viva mi vida como un mero espectador de un "espectáculo" del que yo también formo parte. Voy a dar todo el amor que hay en mí, sin esperar nada a cambio de los demás. En la obra de mi vida, yo soy el único protagonista”.

¿Quién decide lo que quieres albergar en tu corazón? ¿De quien son algunas de las emociones negativas que sientes? ¿Tuyas? ¿De los demás? El coaching puede ayudarte a regular esas emociones que no te gustan...

¿Qué puedes ganar dando lo mejor de ti y que puedes perder por darlo?

¿Qué estás esperando de los demás? ¿Y de ti, qué esperas?

El artículo anterior finalizaba así: ¿Qué es lo que te quita la sonrisa? ¿Qué puedes cambiar para sonreír más de lo que lo haces? ¿A quién le das poder para no dejarte sonreír? (Leer artículo anterior)

¿A quién le das poder para no dejarte sonreír como tú deseas? Nace de esta pregunta una nueva reflexión… ¿Qué es lo que estás esperando de esa persona que no te deja sonreír? ¿Cuáles son las expectativas que tienes respecto a los demás? Me viene a la memoria una sesión de coaching con un cliente en la que mostraba su enfado con los demás, se sentía verdaderamente dolida, ella había dado mucho a mucha gente y no recibía nada de ellos. Lo que ocurre es que la mayoría de las veces se tienen expectativas equivocadas, y se acusa al otro de tus infortunios, entonces llega el desengaño, ya sea en el amor, trabajo, familia o amistades. Esperar demasiado de los demás puede causarte grandes decepciones, ellos son como son, no como tú quieres que sean. ¿Qué es lo que los demás quieren o pueden darte? ¿Qué están obligados a darte? ¿Cómo les agradeces lo que te dan? Tú esperas de los demás, pero, ¿qué esperan los demás de ti?

Está claro que no podemos esperar nada de los demás, ya que no tenemos control sobre ellos, pero centrándonos en ti, ¿Qué es lo que esperas de ti? ¿Qué control tienes sobre lo que sientes, piensas o haces y poder esperar de ti mismo? ¿Cómo podrías incorporar a ti mismo todo lo que esperas de los demás? ¿Qué es lo que no te estás dando a ti mismo? Qué es lo que mereces darte? ¿Para qué te lo podrías dar todo a ti mismo? 

Si sientes que no eres capaz de darte nada a ti mismo, si sientes que sólo esperas que los demás sean los protagonistas de tu vida…. el coaching te ayudará a darte a ti mismo lo mejor de ti, sin esperar nada de los demás!  

Quin preu li poses al teu somriure? Quant et costa de fàbrica?

Així deia el darrer article: "Vull finalitzar aquest article sobre la perseverança amb una reflexió d’un coach anomenat Robins, que diu que creure en tu mateix porta a tenir potencial, el potencial porta a l’acció, l’acció dona lloc a resultats i els resultats porten a creure en tu mateix. El cicle complet comença per creure en tu mateix". Llegir article sobre perseverança 

I quan has aconseguit el que necessitaves, com t'has sentit? Què reflexa el teu rostre? Se m'acut, que podria ser un somriure! Nova reflexió: A que t'ajuda el fet somriure? I tu, quan somrius? 

Sembla ser que a la tardor algunes persones experimenten un decaïment del seu estat anímic. Per evitar aquest malestar i sobretot, per impedir que el problema s'agreugi, els experts recomanen somriure! Diuen que el somriure és un bon mètode per fer front a aquest estat anímic provocat per aquesta estació. I jo em pregunto: I que faràs la resta de l'any? Està comprovant que si somriem o riem ens sentim més feliços. No sé, tot és qüestió de provar-ho! 

I dit això, com pot canviar la teva vida quan somrius? I la dels que t'envolten? Quins son els motius que tens per somriure? Em bé a la memòria la resposta que em va donar un client quan li vaig fer aquesta darrera pregunta, entre d'altre motius em va dir: Perquè estic viu, perquè tinc amics, perquè tinc família, perquè veig el sol, els colors de la natura... pel fet de poder descobrir coses noves cada dia, per la vida que em queda, per la feina que tinc, per poder viatjar...per sentir-me estimat.... I a tu què és el que realment et fa somriure?

Què sents quan et creues amb algú i et somriu? Com et sents al costat de persones que tenen un somriure quasi permanent? En definitiva, quan et costa "un somriure"?

Què és el que et treu el somriure?  Què pots canviar per somriure més del que ho fas? A qui li dones poder per no deixar-te somriure? Si sents que no somrius, que no tens motius per fer-ho, que hi ha moltes persones que et treuen el somriure... el coaching et pot ajudar a trobar motius per tornar a somriure!

Què has aconseguit amb la teva perseverança? I que no has aconseguit per llençar la tovallola?

Finalitzava el darrer article amb una pregunta, cosa poc habitual en mi, oi? Deia així: Quants cops deixes de fer coses bones a causa dels prejudicis? (Llegir article anterior)

I d’aquí surt una nova reflexió: potser deixes de fer coses pels prejudicis, però quantes coses deixes de fer per falta de perseverança? Quantes vegades per falta de perseverança deixes que morin il·lusions, projectes o reptes? Què significa perseverança per a tu?

Recordo una de les sessions d’una client. Durant la mateixa ella va prendre consciència de la importància que ha tingut el valor de la perseverança a la seva vida, malgrat sempre li havien dit (creença limitadora) que no era perseverant.  Va recordar tot el que havia aconseguit per ella mateixa, ha lluitat per aconseguir fites dures, malgrat es trobés amb entrebancs pel camí. Ha sabut trobar solucions a les dificultats que li sorgien.. és perseverant! Enhorabona T. per la teva perseverança. És un més dels valors que ha descobert respecte a ella en el procés de coaching que està fent.

Amb bé al cap un altre moment.  L’historia és aquesta: Paula (nom fictici) tenia un projecte i volia exposar-li amb una empresària, durant un llarg temps va fer vàries accions per contactar amb ella. La trucava a l’oficina, deixava nota, li enviava missatges...passava el temps i no tenia resposta, però ella continuava perseverant. Al cap d’uns mesos, l’empresària va valorar molt positivament la perseverança de Paula i la va rebre. Aquesta empresària s’ha convertit en la major difusora del projecte! 

Hi ha molts exemples més, però tu en que ets perseverant? Què necessites per a ser perseverant en tot el que et proposis? Com et pot ajudar la teva perseverança a aconseguir allò que desitges? Hi ha moltes persones amb moltes idees però amb poc valor per a perseverar. Quants cops t’has fixat fites i objectius nous, al principi amb il·lusió per a després, a mig camí, perdre l'entusiasme i abandonar, donant-te per vençut?

Què fa que pugui ser perseverant i aconseguir tot el que vull? Com pots fer-ho tu? Com diu la fàbula d’Isop: "Las carreras se ganan con tesón”, ja saps, la de cigala i la formiga...

Vull finalitzar aquest article sobre la perseverança amb una reflexió d’un coach anomenat Robins, que diu que creure en tu mateix porta a tenir potencial, el potencial porta a l’acció, l’acció dona lloc a resultats i els resultats porten a creure en tu mateix. El cicle complet comença per creure en tu mateix.

Si sents que no pots aconseguir ser perseverant per no creure en tu mateix,  amb un procés de coaching aprendràs a creure en tu mateix, a tenir potencial, a passar a l’acció, a tenir resultats i a continuar creient EN TU!

A on et porten els teus prejudicis?

Finalitzava el darrer article, el qual tractava sobre el saber dir “NO”...”És important saber trobar l'equilibri, és a dir, respectar els teus sentiments i el que tu vols i a la vegada ser empàtic amb els altres. Qui ha de decidir si vols responsabilitzar-te dels problemes dels altres?”  (Llegir article anterior)

I al parlar de responsabilitat em pregunto: qui és el responsable quan prejutges o jutges? És important diferenciar entre els termes jutjar i prejutjar. Jutja el que sap i prejutja el que no sap. El que sap, pot jutjar, opinar o criticar ja que fa ús d’un dret inalienable a tots els éssers humans. Quan més sabem més s'apropa el nostre judici a una decisió justa. Però en canvi quan no sabem, més s’aproparà el nostre judici a una decisió injusta o al que és el mateix, a un prejudici. És a dir, no és pot jutjar abans del temps oportú o sense tenir un cabal coneixement.

Què és el que fas quan intentes aplicar els teus criteris a la conducta dels altres? En que et bases per pensar que  la teva forma d’obrar és la correcta? Com podries respectar altres formes de pensar, sense recórrer a la condemna de la conducta aliena?

És cert que el cervell utilitza gran part de la seva energia en predir, inventar o imaginar, però com pots controlar aquest fet per tal d’evitar judicis irracionals i injustes vers els altres?

Quants cop has jutjat a la pobre persona que no sap el que tu estàs pensant?

Quants cops jutges per l’aspecte o per la pertinença a una categoria concreta per a mantenir la teva seguretat?

És ben cert que els prejudicis son inherents a l’esser humà, però t’has parat a pensar que és el que amagues quan prejutges? Fins a quin punt el fet de prejutjar  podria ser una senyal de les teves debilitats?. Nietzsche va dir: “Si miras mucho tiempo al fondo del abismo, el abismo también mira dentro de ti”

Què és el que necessites per enfortir els teus principis i conviccions i no sentir-te amenaçat pels demés? Quina és l’emoció que hi ha darrera quan prejutges? De vegades, la por és un factor important a l’hora de crear els prejudicis, d’aquí la dita popular “es mejor malo conocido, que bueno por conocer”. Quants cops deixes de fer coses bones a causa dels prejudicis? Si els prejudicis no et permeten fer el canvi i la por t’obliga a romandre amb el dolent conegut, el coaching et pot ajudar a fer aquest canvi i a avançar a la teva vida sense prejudicis i sense prejutjar!

Entrevista al centre de coaching "Pilar Perea" publicada en el Diari de Sant Feliu

Comparteixo amb vosaltres l'entrevista que m'ha fet el Diari de Sant Feliu 

Com et sentiries dient "NO" sense culpabilitzar-te?

Deia en el darrer article: En definitiva, mediante un proceso de coaching, lo que más agradecen los clientes es que están vivos y que quieren llevar el control de su vida. Desde el centro de coaching "Pilar Perea”, un fuerte agradecimiento a todos nuestros clientes por su GRAN CAMBIO Y CRECIMIENTO! Ellos son el centro! (Veure article anterior) 

Realment els clients han aprés a portar el control de la seva vida i entre d’altres coses han aprés a dir NO!!! Està clar que és molt més difícil dir un “NO” que dir un sí. Dir “SI” a tot té els seus problemes, un comença a comprometre amb més i més coses, arribant un punt en que la seva vida personal, passa quasi bé a un segon terme. 

Moltes persones ho passen realment malament quan algú els hi demana ajuda o que realitzi alguna cosa per aquesta persona, i ho passen malament pel fet de ser incapaços de dir “NO” quan se’ls hi demana quelcom que no els hi agrada. I és que la creença de ser bona persona i de que el nostre entorn ens valori i no ens rebutgi, porta a algunes persona a dir “SI” a qualsevol preu.

Possiblement, si dius “no” l’altre persona tingui una resposta agressiva o de rebuig... la por i el dubte sobre el que podria succeir si dius “NO” poden aparèixer a l’instant, acompanyats de tot tipus de pensaments negatius.

..

Però què és el que succeeix quan realment no vols fer el que et demanen? Què et succeeix quan dius “SI”? Què penses quan estàs a soles? De quina manera estàs negant el teus propis desitjos i imposant els desitjos dels altres?

Quan dius “si”, estàs prioritzant les emocions, sentiments i prioritats dels altres, abans que els teus. Aquest fet pot portar a la frustració, la culpabilitat (Article sobre la culpabilitat) o la impotència.

Com afecta aquesta actitud a la teva autoestima? Com estàs desenvolupant el teu propi criteri? Quin sentiment et genera el fet de pensar que els altres et poden “gestionar”? Què és el que tu vols veritablement? Vols o no vols? Si la resposta és “SI”, com podries analitzar amb sinceritat quina és la raó per la qual acceptes? Què és el que et porta a dir “SI”, que no sigui la por a la reacció de l’altre persona o el fet de pensar que després et sentiràs malament? De quina manera com a persona madura ets capaç de prendre les teves pròpies decisions?

I què és que et pot portar a dir “NO”? Com et sentiries dient “NO” sense sentir-te culpable? Quina serà l’emoció que t’embargarà quan comprovis que has estat capaç d’expressar els teus desitjos? Què estàs prioritzant quan dius “NO”?

És important saber trobar l’equilibri, és a dir, respectar els teus sentiments i el que tu vols i a la vegada ser empàtic amb els altres. Qui ha de decidir si vols responsabilitzar-te dels problemes dels altres?

El coaching et pot ajudar a ser tu mateix i a que aprenguis a decidir sobre el que vols o no vols fer. En definitiva, a que siguis tu qui porti les regnes de la teva vida!!

Proper curs de "Certificació internacional en coaching" Inici el 18 d'octubre!!

¿Qué quieres agradecer a la vida? ¿Cómo se lo puedes agradecer ?

Finalizaba el artículo anterior así: "Si la rutina o los conflictos han entrado a formar parte de vuestra vida, el coaching os ayudará a reflexionar y a empezar a caminar juntos para conseguir vuestra misión u objetivo como pareja.(Ver artículo anterior) 

Caminar... para lograr el objetivo .. y ahora que tenemos aquí las vacaciones y un buen momento para reflexionar .. me vuelvo a preguntar: ¿Cómo caminas por la vida? ¿Qué es lo que agradeces a la vida? ¿Qué cosas puedes agradecer? ¿Qué sientes cuando te despiertas y  que estás vivo? ¿Cómo quieres vivir el nuevo día? ¿Qué puedes aprender de este día? ¿Y cuando respiras y sientes que estás vivo, que agradeces? ¿Cómo agradeces el hecho de tener un lugar donde dormir y donde comer? ¿Y el hecho de tener ropa que ponerte? ¿Cómo agradeces a tu familia o amigos que no estás solo?

¿Qué sentimiento impera en tu vida? ¿Agradecimiento o resignación? No sé, si haces una lista con todo lo que tienes que agradecer (por pequeñas cosas que sean) y todo lo que no te gusta ... ¿qué parte ganaría? Y de lo que no te gusta, ¿qué es lo que podrías cambiar?

Pensando en los clientes del centro de coaching, la palabra agradecimiento sale muy a menudo a partir de la mitad del proceso ... empiezan a ver que cuando cambian su manera de ver el mundo, cuando cambian su actitud, tienen infinidad de motivos que agradecer a la vida y a su entorno. El primer motivo es el de valorar su vida, el de amarse, una vez se empiezan a conocer de verdad.

Entonces todo fluye, las cosas o hechos que antes les hacían daño, pasan a un segundo término... lo viven de otra manera, empiezan a agradecer que si ellos están bien con ellos mismos.... todo se vuelve relativo.....Aprenden a cambiar o a ver de forma diferente, lo que no les gusta o no los hace sentir bien. "Todo depende del como y el cómo lo pones TU".

Al finalizar el proceso, se agradecen a ellos mismos el hecho de haber invertido en su propia persona un tiempo, para reflexionar sobre donde están y donde quieren llegar. 

En definitiva, mediante un proceso de coaching, lo que más agradecen es que están vivos y que quieren llevar el control de su vida. Desde el centro de coaching "Pilar Perea”, un fuerte agradecimiento a todos nuestros clientes por su GRAN CAMBIO Y CRECIMIENTO! Ellos son el centro!

Firma del acuerdo entre el centre de coaching "Pilar Perea" y la International Coaching University para impartir el programa "Certificación internacional en coaching" en Cataluña

                      

                  

 

  

Quin sentiment et desperta la teva parella? Amor, indiferència, tristesa...? Què et falta o valores en la teva relació de parella?

El coaching t’ajudarà a resoldre totes aquestes preguntes, a saber qui ets realment tu, a viure un tipus de vida liderada per tu i no pels plaers no naturals i no necessaris sorgits de la vanitat i l’avarícia humana. (veure article anterior)

Plaers no naturals i no necessaris....justament aquest dissabte passat es van casar el meu amic Xavi i la Laia. I mentre parlava amb el Xavi sobre el seu casament, va sorgir el darrer article sobre l’ataràxia i els plaers naturals i necessaris. Dèiem que el matrimoni és un plaer natural i necessari, quan realment hi ha amor; que quan s’estima de veritat és un plaer que sorgeix de forma molt natural i que és fa necessari a la vida. Compartir la nostra vida amb algú a qui estimem és una manera d’aconseguir l’ataràxia, la felicitat.

És evident que l’opció de casar-te o de viure en parella és totalment lliure o que no tothom necessita o ha pogut compartir la seva vida d’aquesta forma. Però si ets dels que ha optat per fer-ho, què és el que realment aportes a la teva vida de parella? Què significa per a tu tenir la persona que compateix amb tu la seva vida? T’has parat a reflexionar per un moment quin és el vostre objectiu com a parella? Quina és la vostra missió conjunta?

Ja sabem que costa molt poc donar pas a la rutina, a veure la relació de parella com a “normal” i tant sols ens impacta el que és diferent. No sé, penso en la lleialtat, quan la sentim, pot passar a un segon pla i deixar de valorar-la, però....si es perd...! Llavors si que ens adonem!

De quina manera creus que l’actitud de donar per suposades les alegries que aporta la teva parella a la vostra vida quotidiana és una de les causes de la pèrdua d’interès per l’altra? Què necessites fer per sortir d’aquesta dinàmica? Què pots fer per ressaltar totes les petites i grans coses que tenen valor en la teva parella?

Com podries tenir una comunicació clara i directa entre els dos? Què significa la confiança i el respecte per  a la teva parella? Com pots protegir a l’altre sense decidir per ell? De quina forma pots valorar a l’altre i tots els seus detalls? Com us podeu divertir i gaudir l’un de l’altre? Què necessites per generar un clima d’amor i d’humor? Què necessites canviar per convertir-vos en una parella activa? Com et sentiràs si identifiques els problemes i intentes resoldre’ls?

Què li estàs exigint a la teva parella? Què és el que realment estàs aportant tu a la teva relació? Quina nota li poses a la teva relació sentimental? Què pots fer per a millorar-la? Què depèn de TU?

Si sents que estàs amb la dinàmica de la rutina a la vida conjugal, però vols sortir-ne, el coaching et pot ajudar a millorar la teva relació de parella. Si la rutina o els conflictes han entrat a formar part de la vostra vida,el coaching us ajudarà a reflexionar i a començar a caminar conjuntament per tal d’aconseguir la vostra missió o el vostre objectiu com a parella.

Què necessites per aconseguir l'ataràxia a la teva vida?

Finalitzava el darrer article..... “Així doncs, que hauries de canviar per viure la teva vida des de l'acceptació i poder gaudir-la al màxim? ......(veure article anterior)

I és que es clar, quan un gaudeix la vida al màxim pot arribar a aconseguir finalment la felicitat o el que es denomina ataràxia. I que és l’ataràxia? Doncs la disposició de l’ànim per disminuir la intensitat de les passions i desitjos i alhora per fer créixer la fortalesa front a l’adversitat. D’aquesta forma s’aconsegueix l’equilibri i al final la felicitat. Així doncs, l’ataràxia significa tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l’ànima, la raó i els sentiments.

Espero em perdonareu per la vena filosòfica d’aquest article; però al parlar d’ataràxia penso en Epicur, el qual deia que existeixen desitjos naturals necessaris (menjar, beure..) per a la supervivència i que el fet de satisfer aquets desitjos produeix plaer, que et condueix a  la felicitat.

Deia també que hi ha plaers naturals però no necessaris; que son tots els plaers superflus dels plaers naturals, (vestir molt bé, menjar molt bé...etc). Però també parlava dels  plaers no naturals i no necessaris. Aquets son plaers banals, nascuts de l’avarícia i la vanitat dels homes, com poden ser:  l’honor, el desig de poder, la riquesa i coses semblants. Per Epicur, aquests plaers  condueixen a un dolor més gran que el plaer inicial; produint intranquil·litat i  allunyant-nos de l’ataràxia.

En definitiva, com et sents amb l’excés de plaers banals insubstancials, que et serveixen per donar-te felicitat immediata i efímera i després no t’ocasionen més que problemes? Agafem com a exemple la tecnologia: mòbils, ordinadors i tot tipus d’artefactes electrònics que suposadament faciliten la teva vida. Què necessites per viure feliçment i a gust amb tu mateix sense tot això? Com podries ser feliç sense sentir-te lligat a tots aquests mitjans tecnològics amb els que vius quasi cada hora de la teva vida? Com et sentiries si ho llenyessis tot sense sentir que perds quelcom? Com imagines la teva vida sense ells?

És obvi, que ningú vol viure en una completa indigència, però de quina manera la vida opulenta et fa més humà? Com t’ajuden aquests plaers banals a ser millor persona? Quin valor t’aporta aquest tipus de vida, més enllà del plaer immediat i caduc que et genera?

Quin poder li estàs donant a aquests plaers banals? Tornant a l’ataràxia.... qui ets realment tu si et despulles dels plaers banals i et quedes només amb els plaers naturals i necessaris? Aquests darrers son els que realment ens apropen a la felicitat i a l’ataràxia.....deia Epicur.

El coaching t’ajudarà a resoldre totes aquestes preguntes, a saber qui ets realment tu, a viure el tipus de vida liderada per tu i no pels plaers no naturals i no necessaris sorgits de la vanitat i l’avarícia humana.

Què és el que no estàs acceptant de la teva vida? A què t'has resignat?

Tancava el darrer article dient: "El coaching et pot ajudar a treballar les teves debilitats, a no amagar-te de res, a sentir-te bé amb tu mateix sense la necessitat de mentir o ocultar les teves accions. A defensar els teus arguments i a ser congruent amb les teves accions de forma sincera i clara".(Veure article anterior)

La reflexió sobre la mentida m'ha fet pensar en que potser quan es menteix, hi ha quelcom a la teva vida que no estàs acceptant? Profunditzant més, de quina forma vius la teva vida? Des de l'acceptació o potser des de la resignació?

Justament vaig abordar aquest tema durant la ponència que vaig impartir ahir a Montcada i Reixac a unes 100 persones, entre aturats i empresaris. El títol de la ponència va ser: "La teva situació laboral: és una realitat  o és un problema?" Doncs bé, trasllado el tema de la situació laboral a la situació de la teva vida. Com deia ahir, quan és viu des de la resignació, s'acostuma a veure tot com un problema. La persona que està resignada, no fa res per canviar la seva situació, es mostra totalment reactiva; es sent una víctima de la societat, a la seva vida prolifera l'emoció de la ràbia, culpa a els altres de tot el que li succeeix.... 

Quin problema! Però com a problema què és, té solució, ja que un problema és un determinat assumpte o una qüestió que requereix d'una solució. El que succeeix és que per regla general, ens identifiquem tant amb el problema que ens convertim en el problema mateix. El resultat d'aquesta identificació és que un problema no pot resoldre mai un altre problema...La solució de tot problema esta en el mateix. Com diria aquell: "No podem esperar resultats diferents fent les coses de la mateixa forma".

Així doncs, que hauries de canviar per viure la teva vida des de l'acceptació i poder gaudir-la al màxim? Què t'està impedint sortir del teu cercle de preocupació? Què o qui està frenant la teva vida? Mitjançant un procés de coaching trobaràs la resposta a aquestes preguntes i més. Ah! Aprofito per comentar-te que també pots fer el teu procés per "Skype", si el “problema” rau en la distància. Veus? Pot deixar fàcilment de ser un problema.

Què és el que et porta a mentir? Què estàs amagant amb la mentida?

Finalitzava el darrer article així: "El coaching et pot ajudar a descobrir que t'està impedint escoltar, a valorar el que t'estàs perdent quan no escoltes als altres i per tant a no comprendre als altres. Evidentment a escoltar-te a tu mateix, per cert, TU T'ESCOLTES? Molt o poc....?" (Veure article anterior)

Escoltar... i com et sents quan el que escoltes de la teva boca son mentides o amagues la veritat? Fins a on ets capaç de mantenir la mentida? Què és que el que passa quan involucres a més gent, no dient la veritat?

Aquest cop m’inspiro en una història que va succeït en un petit poble...Es va decidir canviar un element d’una façana del poble per un de nou, algú va decidir sobre com tenia que ser el nou element, però malauradament la decisió no va agradar a la resta del poble. En menys de 24 hores l’element nou va desaparèixer de la façana on havia estat penjat!!! Ningú del poble sap qui l’havia despenjat... quin misteri més gran. Però no acaba aquí el misteri, ja que l’element despenjat (davant del comentari de l’alcalde de cridar a les forces de seguretat, si no apareixia l’element) va tornar a aparèixer, repenjat en la mateixa façana que havia estat penjat... Quina va ser la emoció que va provocar que l’element tornès? Podria ser la por..... ?(Veure article sobre la por...)

Hi ha qui diu que va tornar amb una nota signada per un pseudònim, amb l’amenaça de tornar a despenjar l’element si es tornava a penjar.... Al final darrera aquest pseudònim esta involucrat tot el poble... degut al recolzament que se li ha donat al pseudònim a les xarxes socials Qualsevol ha pogut despenjar l’element. Tothom és sospitós mentrestant no es digui qui hi ha darrera el pseudònim!!!

Faig servir aquesta història per arribar a la profunda reflexió sobre com el fet de no dir la veritat sobre el que ha succeït pot involucrar a altres persones, malgrat es tingui el recolzament d’altres. Et sents identificat amb una història semblant?  Què és el que realment t’impulsa a no dir la veritat sobre un fet en concret que afecta a altres persones?

Quina és realment l’emoció que s’amaga darrera una mentida o sobre el fet de no dir que has estat tu el responsable del que ha succeït? Què t’està impedint ser congruent amb els teus actes i defensar el que has fet?

Què guanyes no defensant els teus ideals o accions sense mentir? Com et sents? Realment que has aconseguit generar amb la teva mentida? Què diu això de tu?

" Engullimos de un sorbo la mentira que nos adula, y bebemos gota a gota la verdad que nos amarga".

DIDEROT, Denis

El coaching et pot ajudar a treballar les teves debilitats, a no amagar-te de res, a sentir-te bé amb tu mateix sense la necessitat de mentir o ocultar les teves accions. A defensar els teus arguments i a ser congruent amb les teves accions de forma sincera i clara. Aniràs a dormir amb la consciència ben tranquil·la i aprendràs a estimar-te i a valorar-te de veritat.

Quan de temps dediques a "escoltar" a les persones que son importants a la teva vida?

D'aquesta forma finalitzava l'anterior article: Vols seguir vivint en un mar d’inseguretats o vols confiar en tu mateix i SENTIR-TE SEGUR? Tu decideixes..... amb seguretat!!! (Veure article anterior)

Podria ser aquesta falta de seguretat la que provoca que necessitis que les persones del teu entorn t'escoltin per tal de que puguin decidir per tu? I que passarà si no t'escolten de forma activa?

Aquesta nova reflexió sobre l'escolta ha sorgit del programa d'un curs que estic impartint al centre, dirigit a persones que treballen de cara al públic. Ahir el tema a treballar era el de  "l'escolta empàtica". Què significar escoltar de forma empàtica? Quasi res.... "Procurar primer comprendre a l'altre, abans que et comprenguin a tu" Escoltar primer a l'altre abans d'exposar el nostre punt de vista és una decisió conscient per a construir relacions amb altres, sanes i duradores. No és gens fàcil, ja que tendim primer a voler ser compresos, abans que comprendre.

Quin tipus d'escolta pràctiques tu? . Interromps sovint a qui et parla? Tens interès i a més a més el mostres i el sents? Motives a qui et parla i no jutges el que diu? Quan escoltem empàticament, descobrim que no ho sabem tot i que per tant, al no tenir totes les dades, no podem jutjar. No s'ha d'oblidar que la persona escoltada es dona conte d’immediat, si ens avorrim o ens distraiem. Quan escoltem empàticament fem sentir important a l'altre persona i a la vegada li demostrem que ens importa.

La majoria de les persones no escolten amb la intenció de comprendre, el que s'acostuma a fer és voler contestar abans que l'altre acabi de parlar.  Com creus que s'està sentint la persona que necessita ser escoltada? Podria ser que tingui el sentiment de que l'estàs ignorant? Com pots escoltar si estàs parlant? Com és pot comprendre a l'altre si no escoltes de forma empàtica el que t'està dient? Quina intenció tens d'escoltar realment? De quina manera escoltes? Ho fas amb l'oïda, els ulls i el cor?

Què t’impedeix escotar de forma empàtica? Algú t'ha dit que no escoltes? Quins beneficis obtindries si escoltessis plenament? Quina emoció no t’està permetent escoltar?

El coaching et pot ajudar a descobrir que t'està impedint escoltar, a valorar el que t'estàs perdent quan no escoltes als altres i per tant a no comprendre als altres. Evidentment a escoltar-te a tu mateix, per cert, TU T'ESCOLTES? Molt o poc....?

A on et porten les teves inseguretats? Qui decideix per tu?

D'aquesta forma finalitzava el darrer article: El coaching et pot ajudar a canalitzar les teves pors mitjançant accions concretes, creixeràs amb les situacions de risc que et genera la por. En definitiva, aconseguiràs una vida més plena de valor i aprendràs a saber assumir més risc en les teves decisions. (Veure article anterior)

Però es clar, com pots assumir més risc quan et falta seguretat en tu mateix? Com et sents davant les teves inseguretats? Et sents vulnerable al pensar que hi ha una amenaça sobre la teva pròpia imatge o el teu propi jo?

T''has parat a reflexionar que una persona insegura no té confiança en ella mateixa? No estem parlant d'una sensació d'inseguretat que és pot presentar en un moment determinat, parlem de la persona insegura que no té la capacitat per a prendre decisions. Persones que davant d'una pressa de decisió dubten contínuament, fet que les fa patir molt.

La inseguretat comporta el rebuig a totes les tasques amb un component de responsabilitat i risc. Què és el que fas tu quan has de decidir sobre alguna qüestió? Busques l'aprovació dels demès? Necessites el consell dels demès per a decidir?  Et sent millor quan reps ordres que t'alliberen de la dificultat de prendre una decisió i de passada et sents menys culpable si es produeix un fracàs? 

Tens consciència de que quan poses la teva seguretat en mans del que no controles, com l'opinió dels demès, fas que aquesta depengui de factors externs a tu, que poden anar canviant i augmentar el teu sentiment d'inseguretat?

La inseguretat i desconfiança que sents cap a tu mateix, t'està impedint de vegades portar a terme accions importants per a tu mateix? Què t’estàs perdent per culpa de la teva inseguretat?

Què s'amaga darrera d'aquesta inseguretat? Podria ser por a no ser el suficientment bo, a no tenir el suficient o a estar sol? Dubtes de que sabràs adaptar-te sense problemes a situacions noves, siguin quines siguin?

La teva inseguretat t'està impedint mostrar-te com ets realment? El coaching t'ajudarà a que et coneguis a fons i a que deixis al marge a els demès i sentis que TU ets més important que els demès. Amb seguretat en tu mateix, tindràs confiança amb tu. Vols seguir vivint en un mar d’inseguretats o vols confiar en tu mateix i SENTIR-TE SEGUR? Tu decideixes..... amb seguretat!!!

A què o a qui tens por? Com et sentiries fora de la teva zona de confort?

El darrer article finalitzava dient: "Si no ets capaç de controlar aquesta emoció, si la teva llista de gent que odies és massa llarga, si t'odies a tu mateix.... el coaching et pot ajudar a regular-la per tal de que estiguis bé amb tu mateix i PUGUIS ESBORRAR AQUESTA LLISTA DE GENT QUE ODIES!!!"(Veure article anterior)

I aquí sorgeix una nova reflexió, en quantes ocasions odies a algú per por? Por a què? Malgrat això, no hem d'oblidar que tots sentim por en algun moment de la nostra vida i que gràcies a la por hem aconseguit sobreviure com a espècie. L'emoció de la por, és produeix davant de la presència d'un estímul extern o intern. Reaccionem amb por quan ens trobem amb una situació real o imaginaria. També hi ha persones que viuen permanentment espantats, sense que realment existeixi una causa que provoqui aquest estat, poden ser creences que viuen com si fossin certes.

El cert és que, és impossible evitar tenir por en alguns moments, però podries avaluar on estan les raons reals per a tenir aquesta por i com actues davant d'aquestes pors que se't presenten?

A la vegada, la por genera energia per a protegir-nos o protegir el que estimem. De quina forma canalitzes aquesta energia? La converteixes en acció o les disperses i la perds? Saps que quan negues o amagues que tens por, perds aquesta energia? 

De quina manera podries convertir-te en l'amo de les teves pròpies pors? Com les podries treure a fora? De quina forma et poden ser útils i que es converteixin en les teves aliades? Si no aprens a controlar les teves pors, aquestes poden desencadenar en malaltia. 

Ets capaç de discernir entre les situacions realment amenaçants i les que crees tu mateix? Com pots evitar que la teva vida és converteixi en un "drama" a causa de les pors creades per tu? En alguna ocasió has utilitzat les teves pors per a justificar la impossibilitat de fer determinades accions? Prefereixes tenir por abans que sortir de la teva zona de  confort?

El coaching et pot ajudar a canalitzar les teves pors mitjançant accions concretes, creixeràs amb les situacions de risc que et genera la por. En definitiva, aconseguiràs una vida més plena de valor i aprendràs a saber assumir més risc en les teves decisions. 

A quanta gent odies? Massa llarga la llista? T'odies a tu mateix?

Finalitzava el darrer article.... "Si vols buscar la sort dins teu, si vols treballar aquesta suma d'oportunitats i preparació, el coaching t'ajudarà a aconseguir-ho"(Veure article anterior)

Però és clar, com pots buscar la sort dins teu si el teu cor està ple d'odi? L'odi és una emoció de profunda antipatia, rancor, disgust, o enemistat vers una persona. Malauradament, l'odi és contrari a l'amor o a l’amistat.

L'odi  pot arribar a generar aversió, sentiments de destrucció de l'equilibri armònic i fins i tot autodestrucció.

.

No hem de perdre de vista, que l'odi, no és justificable des del punt de vista racional, ja que impossibilita el diàleg i el fet de construir conjuntament. Podem odiar objectes inanimats, animals, a grups sencers de persones, a la societat, als politics.... i fins i tot a UN MATEIX!!!

Però, que t'aporta el fet d'odiar? Realment, a qui li fas mal amb el teu odi? Podria ser que la persona a la que odies, no tingui coneixement del teu odi? Llavors.... qui està patint amb aquest odi?

Has pensat que tu i només TU li dones el poder de fer-te sentir malament a l'altre persona? T'has parat a pensar que quan odies a algú, odies en la seva imatge, alguna cosa que està dins teu?

Para't!! Què guanyes odiant? Quan odies a algú, t'ajuda a créixer? Et sents millor odiant? Com afecta l'odi al teu cor?

Sortosament, l'odi no disminueix amb odi, l'odi disminueix amb l'amor. Què podries fer per canviar aquest odi per amor? Com et sentiries estimant? Què podries fer de diferent per canviar aquesta emoció?

Si no ets capaç de controlar aquesta emoció, si la teva llista de gent que odies és massa llarga, si t'odies a tu mateix.... el coaching et pot ajudar a regular-la per tal de que estiguis bé amb tu mateix i PUGUIS ESBORRAR AQUESTA LLISTA DE GENT QUE ODIES!!!

Què és per a tu la sort? On la busques? Dins teu o fora?

Finalitzava el darrer article dient: "Si vols realment alliberar-te....busca la resposta dins teu"!!. Aquesta reflexió em porta a una de nova: On busquem la sort, dins teu o fora?. Veureu, davant del meu centre de coaching hi ha una administració de “loterias y apuestas del Estado”; no us podeu ni imaginar la cua que hi ha durant tot el dia. És una riuada de persones que busquen que la “sort” canviï la seva vida. De qui depèn la sort? Esperes que un joc canviï el rumb de la teva vida?  La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l'atzar no el podem controlar.

Què està a les teves mans per trobar la sort a la teva vida? Totes les persones hauríem de poder ser creatives a l'hora de treballar en la nostra sort,  tots podem créixer en aquest sentit.

Davant d'un problema hauríem d'aprendre a desenvolupar la capacitat de pensar i formular diferents sortides al mateix. De forma que al final sapiguem aprofitar la solució que ens sembli més oportuna. A l'hora has de saber provocar les circumstàncies que fan possible la teva sort. No hem d'oblidar que la sort, és ni més ni menys, que la suma d'oportunitats i preparació. Tindrem sort si preparem les circumstàncies a les oportunitats. 

Per a poder fer això, hauríem de dedicar una bona estona cada dia a la reflexió i i estar amb nosaltres mateixos. La clau rau en treballar cada dia com un diferent de la resta. Aquesta creativitat per treballar en la nostre sort, ens farà ser més feliços amb nosaltres mateixos.

Però que succeeix quan no ets capaç de fer-ho? Busques la sort a fora i no dins teu? Com vius la teva vida quotidiana? Potser esperes que siguin els altres que et portin la sort a la teva vida? O continues pensant que joc et canviarà la sort?. Quants cops has sentit dir: "no he tingut sort a la vida...". Però que has fet tu per treballar la teva sort?

Si vols buscar la sort dins teu, si vols treballar aquesta suma d'oportunitats i preparació, el coaching t'ajudarà a aconseguir-ho. Sens dubte!!!