El darrer article, el finalitzava dient el següent: "som capaços de tenir il·lusions; ens atrevim a anar per elles, tot i que la pròpia vida ens empeny i ens protegeix?".
És evident que aquest paràgraf em porta de nou a una nova reflexió! La vida ens empeny i ens protegeix, però quin ús fem d'aquesta empenta i d'aquesta protecció?. Sabem aprofitar i canalitzar tot el que ens dóna la vida, versus nosaltres mateixos? T'estimes el suficient per gaudir del que et dóna la vida?
Malauradament, les persones que tenen una baixa autoestima, sovint tenen les qualitats que admiren, però no ho veuen, ja que la imatge que tenen d'ells mateixos, els hi impedeix veure-ho. L'autoestima depèn de la mesura en que ens valorem, ens estimem i ens acceptem a nosaltres mateixos. Si no ens estimem, sentim que no agradarem a ningú, que ningú ens acceptarà o que no som bons en res.
Malauradament, les persones que tenen una baixa autoestima, sovint tenen les qualitats que admiren, però no ho veuen, ja que la imatge que tenen d'ells mateixos, els hi impedeix veure-ho. L'autoestima depèn de la mesura en que ens valorem, ens estimem i ens acceptem a nosaltres mateixos. Si no ens estimem, sentim que no agradarem a ningú, que ningú ens acceptarà o que no som bons en res.
Si haguessis de posar nota a la teva auto-estima, quina seria? Encara vaig més enllà: estaries aprovat o et posaries un suspens en l'estimació cap a tu mateix?
Quotidianament, donem mostres d'amor als altres, els hi manifestem la importància que tenen per a nosaltres, el que signifiquen a les nostres vides. Per això, patim quan perdem a algú dels nostres éssers estimats o quan es posen malalts. Tot això està molt bé, però tens un aprovat en la teva auto-estima? Ets capaç d'estimar als altres de tot cor, però, t'estimes a tu mateix?
Què és, realment, el que no t'agrada de tu? Què t'impedeix posar-te un excel·lent en la teva auto-estima? Què voldries canviar?
La realitat amb la que em trobo a l'inici dels processos amb els meus clients, quan els hi faig aquesta pregunta, és que quasi bé tots, es suspenen a ells mateixos, en relació a la seva auto-estima.
Gràcies al coaching i a mesura que avança el procés amb cadascú d'ells, van pujant la nota que posen a la seva pròpia estima. A la meitat del procés ja es veuen capaços de posar-se un aprovat i, al finalitzar el mateix, se'n van amb una molt bona nota.
Si ara ets capaç d'estimar als altres, sense estimar-te gaire a tu mateix; imagina el que podràs ser capaç d'estimar, si realment T'ESTIMES A TU MATEIX.
Amb una autoestima sana: et valoraràs i t'acceptaràs.
Amb una autoestima sana: et valoraràs i t'acceptaràs.
La lectura de la última reflexión recibida de Pilar, me lleva a las consideraciones siguientes:
ResponElimina- Si amar es: desear el bien
- Si el "más prójimo" es el "más próximo"
- Si quiero seguir el precepto de amar al prójimo...
Debo empezar por amarme a mi mismo (soy mi más próximo), y si me amo, debo aceptarme como soy reconociendo los muchos aspectos en los que puedo mejorar.
Como me amo, deseo mi bien y me esfuerzo con optimismo en poner los medios para mi mejora.
Al mejorar, mejoro para mi y para los demás.Que a fin de cuentas es lo que cuenta.
Y si este proceso lo hago por amor a Cristo, además de vivir más feliz e intentar hacer más felices a los demás, me estoy ganando la vida eterna.
¿Te parece poco?