.png "English"){kind=small}
Finalitzava el darrer article..... “Així doncs, que
hauries de canviar per viure la teva vida des de l'acceptació i poder gaudir-la
al màxim? ......(veure article anterior)
I és que es clar,
quan un gaudeix la vida al màxim pot arribar a aconseguir finalment la
felicitat o el que es denomina ataràxia. I que és l’ataràxia? Doncs la
disposició de l’ànim per disminuir la intensitat de les passions i desitjos i alhora
per fer créixer la fortalesa front a l’adversitat. D’aquesta forma
s’aconsegueix l’equilibri i al final la felicitat. Així doncs, l’ataràxia
significa tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l’ànima,
la raó i els sentiments.
Espero em
perdonareu per la vena filosòfica d’aquest article; però al parlar d’ataràxia
penso en Epicur, el qual deia que existeixen desitjos naturals necessaris
(menjar, beure..) per a la supervivència i que el fet de satisfer aquets
desitjos produeix plaer, que et condueix a la felicitat.
Deia també que hi
ha plaers naturals però no necessaris; que son tots els plaers superflus dels
plaers naturals, (vestir molt bé, menjar molt bé...etc). Però també parlava
dels plaers no naturals i no
necessaris. Aquets son plaers banals, nascuts de l’avarícia i la vanitat
dels homes, com poden ser: l’honor, el
desig de poder, la riquesa i coses semblants. Per Epicur, aquests plaers condueixen a un dolor més gran que el plaer
inicial; produint intranquil·litat i allunyant-nos de l’ataràxia.
En definitiva, com et
sents amb l’excés de plaers banals insubstancials, que et serveixen per donar-te
felicitat immediata i efímera i després no t’ocasionen més que problemes? Agafem
com a exemple la tecnologia: mòbils, ordinadors i tot tipus d’artefactes
electrònics que suposadament faciliten la teva vida. Què necessites per
viure feliçment i a gust amb tu mateix sense tot això? Com podries ser feliç
sense sentir-te lligat a tots aquests mitjans tecnològics amb els que vius
quasi cada hora de la teva vida? Com et sentiries si ho llenyessis tot sense
sentir que perds quelcom? Com imagines la teva vida sense ells?
És obvi, que ningú
vol viure en una completa indigència, però de quina manera la vida opulenta
et fa més humà? Com t’ajuden aquests plaers banals a ser millor persona? Quin
valor t’aporta aquest tipus de vida, més enllà del plaer immediat i caduc que
et genera?
Quin poder li estàs donant a aquests plaers banals? Tornant a l’ataràxia.... qui ets realment tu si et despulles dels plaers banals i et quedes només amb els plaers naturals i necessaris? Aquests darrers son els que realment ens apropen a la felicitat i a l’ataràxia.....deia Epicur.
El coaching t’ajudarà
a resoldre totes aquestes preguntes, a saber qui ets realment tu, a viure el
tipus de vida liderada per tu i no pels plaers no naturals i no necessaris sorgits
de la vanitat i l’avarícia humana.
La necesidad es un mal (según Epicuro) o es un estímulo?
ResponEliminaSi lo que falta es algo dañino para nosotros: mejor que falte. O.K. Epicuro!, no nos preocupemos por su falta.
Si lo que falta es algo bueno y sólo nos produce malestar, tristeza, y no nos motiva a trabajar en poner los medios, con ilusión, para conseguirlo; entonces la necesidad nos produce daño, pero que conste que por apatía nuestra.
Pero si la falta de algo bueno la sabemos convertir en estímulo de lucha y mejora personal: bienvenidas sean las faltas!! Serán camino de automejora.
Creo que en el discernimiento de lo provechoso o perjudicial y en el camino de lucha para alcanzar lo bueno el coaching puede ser una ayuda muy importante.
La teoría de la motivación va por ahí. ¿Qué nos mueve a hacer? a desear? a amar?. Por qué vale la pena luchar? esforzarse? pagar? trabajar?
El placer de hoy es garantía de la felicidad de mañana? La lucha de hoy es garantía de la felicidad de mañana?
Moltes gràcies per la teva profunda reflexió filosòfica. T'animo a seguir comentant!!
EliminaCom no coneixia aquesta paraula "ataràxia", he llegit atentament el que tu exposes i suposo que seran unes sessions molt interessants sobretot per persones joves, que potser són les que tenen mal entesa la felicitat i la centren més en el tenir que en el ser.
ResponEliminaI conincideixo amb tu que la felicitat no es tenir moltes coses; ni mòbils ni aparells electrònics, ni tan sols l'ordinador, excepte si s'usa com a eina de treball o com a mitjà de comunicació quan una persona està limitada i no pot sortir de casa.
Per sort sóc d'una generació en que per comprar alguna cosa de papereria necessària pel col.legi, la mare sempre tenia que canviar un bitllet i havíem d'esperar que el pare cobrés la setmanada. Pot semblar una tonteria però ens ha ajudat a les tres germanes a valorar molt el que és necessari i saber compartir amb els que tenen menys mitjans.
D'altra part he de dir que conec persones riques i feliçes perquè saben ser generoses i no estan aferrats als diners. És veritat que per compromisos socials han de fer sopars, festes, on es gasten molts diners, però mirant-ho per la part positiva donen feina a moltes persones.
Per tant penso que l'opulència i els plaers banals ens fan orgullosos, egoïstes moltes vegades i no donen la felicitat que es troba en les coses naturals i necessàries; una petita excursió, una celebració familiar, un regal insignificant però que ha estat molt pensat i fet de tot cor, i així tantes i tantes coses podríem anomenar que ens omplen i omplen de felicitat als altres quan les fem nosaltres.
M. Carme,
ResponEliminaMoltes gràcies un cop més per compartir les teves profundes reflexions amb els seguidors d'aquest blog!!
Plaers naturals i necessaris.... la resta son no naturals i no necessaris!!
La vena filosòfica de la Pilar és innegable i per això parla de l'ataraxia, el treure'ns tot el que no ens és necessari, alleugerir el nostre equipatje, la nostra motxila. La vida ens permet fer un viatge fantàstic que acaba mostrant el nostre "jo" més autèntic, despollant-nos de tot el que hem anat deixant pel camí. Perquè el més important és el viatje i el que aprenem, de nosaltres i dels altres, i això és un equipatje ben lleuger. La felicitat es el camí, és l'aprenentatje. Venim sense res i ens en anem sene res, però tot el que hem deixat d'amor i de generositat perdura dins del cor dels que ens estimen.
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu enriquidor comentari. Totalment d'acord en que el més important és el viatge i l'equipatge ben lleuger a la nostra vida. Gràcies!
ResponElimina