El
coaching t’ajudarà a resoldre totes aquestes preguntes, a saber qui ets
realment tu, a viure un tipus de vida liderada per tu i no pels plaers no
naturals i no necessaris sorgits de la vanitat i l’avarícia humana. (veure article anterior)
Plaers no
naturals i no necessaris....justament aquest dissabte passat es van casar el
meu amic Xavi i la Laia. I mentre parlava amb el Xavi sobre el seu casament, va
sorgir el darrer article sobre l’ataràxia i els plaers naturals i necessaris.
Dèiem que el matrimoni és un plaer natural i necessari, quan realment hi ha
amor; que quan s’estima de veritat és un plaer que sorgeix de forma molt
natural i que és fa necessari a la vida. Compartir la nostra vida amb algú a
qui estimem és una manera d’aconseguir l’ataràxia, la felicitat.
És evident
que l’opció de casar-te o de viure en parella és totalment lliure o que no
tothom necessita o ha pogut compartir la seva vida d’aquesta forma. Però si ets
dels que ha optat per fer-ho, què és el
que realment aportes a la teva vida de parella? Què significa per a tu tenir la
persona que compateix amb tu la seva vida? T’has parat a reflexionar per un
moment quin és el vostre objectiu com a parella? Quina és la vostra missió
conjunta?
Ja sabem
que costa molt poc donar pas a la rutina, a veure la relació de parella com a “normal”
i tant sols ens impacta el que és diferent. No sé, penso en la lleialtat, quan
la sentim, pot passar a un segon pla i deixar de valorar-la, però....si es perd...!
Llavors si que ens adonem!
De quina
manera creus que l’actitud de donar per suposades les alegries que aporta la
teva parella a la vostra vida quotidiana és una de les causes de la pèrdua
d’interès per l’altra? Què necessites fer per sortir d’aquesta dinàmica? Què pots fer per ressaltar totes les
petites i grans coses que tenen valor en la teva parella?
Com
podries tenir una comunicació clara i directa entre els dos? Què significa la
confiança i el respecte per a la teva
parella? Com pots protegir a l’altre sense decidir per ell? De quina forma pots
valorar a l’altre i tots els seus detalls? Com us podeu divertir i gaudir l’un
de l’altre? Què necessites per generar
un clima d’amor i d’humor? Què necessites canviar per convertir-vos en una
parella activa? Com et sentiràs si identifiques els problemes i intentes
resoldre’ls?
Què li estàs
exigint a la teva parella? Què és el que
realment estàs aportant tu a la teva relació? Quina nota li poses a la teva
relació sentimental? Què pots fer per a millorar-la? Què depèn de TU?
Si sents que estàs amb la dinàmica de la rutina a la vida conjugal,
però vols sortir-ne, el coaching et pot ajudar a millorar la teva relació de parella. Si la rutina o els conflictes han
entrat a formar part de la vostra vida,el coaching us ajudarà a reflexionar i a
començar a caminar conjuntament per tal d’aconseguir la vostra missió o el
vostre objectiu com a parella.
M'agrada el tema, com li "treus punta" amb preguntes que conviden a la reflexió... tema delicat el de conviure i viure en parella... Ànims i gràcies per les teves reflexions.
ResponEliminaMoltes gràcies Enric pel teu comentari. Cert que és un tema delicat. L'article intenta fer reflexionar a les parelles per tal de que millorin la seva relació.
ResponEliminaGràcies Pilar per la referència i per la invitació a reflexionar.
ResponEliminaEl teu escrit anirà al nostre àlbum.
Una abraçada!
Moltes gràcies Xavi i Laia!!!! Ja saps Xavi que va ser la nostra conversa la que em va inspirar!! Gràcies i felicitats!!
ResponEliminaCreus que tenim la resposta a totes aquestes preguntes??
ResponEliminaSabem realment que dins nostre está la resposta??
M'agrada el plantejament com a sentit de parella.
Ànims, el pou és molt petit, però hi cap molta gent.
"Ocell",
ResponEliminaEvidentment que crec que tenim la resposta a totes aquestes preguntes!!! El que molta gent no sap és que a dins seu té la resposta. D'aquí neix la maièutica de Sòcrates, avui anomenada coaching.
Si com afirmes hi ha molta gent a dins del pou, des de el centre de coaching "Pilar Perea" treballarem per que sortin del pou i visquin la vida al màxim.
Moltes gràcies pel teu comentari