Com t'estimes a tu mateix? Quina nota li poses a la teva auto-estima?

El darrer article, el finalitzava dient el següent: "som capaços de tenir il·lusions; ens atrevim a anar per elles,  tot i que la pròpia vida ens empeny i ens protegeix?".

És evident que aquest paràgraf em porta de nou a una nova reflexió! La vida ens empeny i ens protegeix, però quin ús fem d'aquesta empenta i d'aquesta protecció?. Sabem  aprofitar i canalitzar tot el que ens dóna la vida, versus nosaltres mateixos? T'estimes el suficient per gaudir del que et dóna la vida? 

Malauradament, les persones que tenen una baixa autoestima, sovint tenen les qualitats que admiren, però no ho veuen, ja que la imatge que tenen d'ells mateixos, els hi impedeix veure-ho. L'autoestima depèn de la mesura en que ens valorem, ens estimem i ens acceptem a nosaltres mateixos. Si no ens estimem, sentim que no agradarem a ningú, que ningú ens acceptarà o que no som bons en res.

Si haguessis de posar nota a la teva auto-estima, quina seria? Encara vaig més enllà: estaries aprovat o et posaries un suspens en l'estimació cap a tu mateix?

Quotidianament, donem mostres d'amor als altres, els hi manifestem la importància que tenen per a nosaltres, el que signifiquen a les nostres vides. Per això, patim quan perdem a algú dels nostres éssers estimats o quan es posen malalts. Tot això està molt bé, però tens un aprovat en la teva auto-estima? Ets capaç d'estimar als altres de tot cor, però, t'estimes a tu mateix?

Què és, realment, el que no t'agrada de tu?  Què t'impedeix posar-te un excel·lent en la teva auto-estima? Què voldries canviar? 

La realitat amb la que em trobo a l'inici dels processos amb els meus clients, quan els hi faig aquesta pregunta, és que quasi bé tots, es suspenen a ells mateixos, en relació a la seva auto-estima.

Gràcies al coaching i a mesura que avança el procés amb cadascú d'ells, van pujant la nota que posen a la seva pròpia estima. A la meitat del procés ja es veuen capaços de posar-se un aprovat i, al finalitzar el mateix, se'n van amb una molt bona nota. 

Si ara ets capaç d'estimar als altres, sense estimar-te gaire a tu mateix; imagina el que podràs ser capaç d'estimar, si realment T'ESTIMES A TU MATEIX. 

Amb una autoestima sana: et valoraràs i t'acceptaràs. 

Quin control tens sobre les teves preocupacions?

El darrer article finalitzava així:....Qui controla la nostra vida, les noves tecnologies o el nostre "jo independent" ben entès? (Veure article anterior)

I jo em pregunto, fins a quin punt, les preocupacions,  també controlen la nostra vida? És possible, que les preocupacions, no ens deixin gaudir dels petits moments? Vivim des de la preocupació i per tant, no vivim cada instant de la nostra vida? Estem preocupats, de vegades no sabem ben bé per quin motiu, i no gaudim de les coses bones que ens dona la vida?

Però per quin motiu ens preocupem? Què no estem controlant amb la nostra preocupació?

El vocable "preocupació" indica: preocupar-se és, ocupar-se abans; és a dir, realitzar un assaig mental dels problemes i les seves alternatives, abans de que apareguin realment els mateixos. Si miren la banda negativa, preocupació,  indica: generar-se problemes, al  prestar especial atenció a alguna cosa, abans de que aquesta succeeixi.  És un sentiment d'inquietud, temor o intranquil·litat que es té per una persona, o una determinada situació, que ens impedeix trobar el benestar. Aquesta situació ens porta a sobre-estimar les amenaces, a la vegada que a subestimar les capacitats que tenim per fer front a dites amenaces o perills.

Centrem la nostra atenció en les "preocupacions", per tal d'evitar enfrontar-nos a les imatges mentals del que temem, ja que aquestes ens generarien més ansietat?

Podríem pensar, que les preocupacions son útils, per a focalitzar la nostra atenció sobre les possibles situacions de perill? Què ens aporta viure en el món de la preocupació? El que si està clar, és que, pensar insistentment en alguna cosa, fa que aquests pensaments ens assaltin contínuament, entrant en un cercle viciós, que acaba provocant un augment exponencial de l'ansietat.

Possiblement, hem estat educats per a predir les avantatges del que pot ocórrer, per a ser endevins...  però resulta que la majoria de les vegades, no tenim cap predicció i per tant no podem saber el que succeirà. Això comporta, que ens sentim totalment desprotegits; llavors, la nostra ment al percebre l'angoixa, fabrica desmesuradament una informació que no està basada en res. És en aquest moment quan la preocupació ens controla a nosaltres?.

Acceptar la incertesa, no implica no fer res per tal de dirigir les nostres vides; implica aprendre a discernir entre les situacions sobre les que podem actuar i sobre les que requereixen paciència o esperança. En quines situacions podem actuar? Depèn absolutament de nosaltres? Del nostre cercle d'influència? Està clar que des del cercle de la preocupació, no avançarem gens, seguirem sent persones reactives, que viuen en el jo "depenent" dels altres.

Amb el coaching, podem aprendre, a prendre distància dels nostres propis pensaments, d'aquells pensaments que ens fan entendre les preocupacions com a imatges exagerades, que ens generen un sentiment de perill i de preocupació. És tracta d'aprendre a treballar des del nostre cercle d'influència.

Quan comencem a tractar les preocupacions des d'aquest cercle, som capaços de tenir il·lusions; ens atrevim a anar per elles, a més, la pròpia vida ens empeny i ens protegeix.