Finalitzava l'article anterior: Ets sents
víctima de la societat? Víctima del teu entorn més proper? Què pots fer per a ser el protagonista
de la teva vida i encomanar-te a tu mateix l'alegria, la confiança i una
l'autoestima ben alta? La resposta està en tu mateix, no busquis fora!!
Però es clar, es pot tenir l'autoestima ben
alta quan no es sap perdonar? Res pot pesar-te tan com la teva incapacitat
per a perdonar. I res és tan tràgic com viure dia i nit amb el cor ple de rancúnia
i odi. Algú o potser molts t'han fet mal i poc a poc t'han desenganyat. Ja no
ets aquell d'abans. Et
sorprens del que ha canviat en tu pel fet de no perdonar? Ja no ets tan amable, generós, ni bó.
El teu afecte s'ha convertit en fredor. La simpatia en antipatia. On abans hi
havia un llaç, ara hi ha un descosit. Estàs malament. L'amistat s'ha convertit
en enemistat, la relació familiar s'ha trencat amb els que t'han fet mal. El
teu amor s'ha convertit lentament en odi. Segur que pateixes. T'has empresonat
tu mateix al no perdonar. Les teves finestres estan tancades. El sol brilla
fora, però no per a tu. La vida es torna insuportable. En el més profund de tu
mateix/a aspires a la alliberació. Qui
t’impedeix alliberar-te d'aquesta càrrega?
Dit tot això, realment val la pena viure sense perdonar? Deu costar demanar perdó, però que guanyaràs si ho fas?
Al perdonar, generes noves possibilitats en
tu mateix i en els demès? O
és que potser tu no tens necessitat de perdó? Com et sents quan els altres no
et perdonen a tu?. Podries fer una llista de les persones del teu entorn que no
perdonen actuacions teves?
Quan perdonem generem vida nova i noves
alegries. Potser no perdones
als demès el que no et perdones a tu mateix? Què no estàs acceptant de tu
mateix? El coaching t'ajudarà
a perdonar-te a tu mateix i a perdonar a els altres. Si vols realment
alliberar-te....busca la resposta dins teu!!
Hoponopono
ResponEliminaPerdón lo siento te quiero gracias
Realmente funciona es un mamtram realamente bueno
Cada dia em llevo, malgrat les adversitats, amb un somriure , ganes de viure i de trasmetre la meva voluntat als altres (tant coneguts com desconeguts), però he d'admetre que cada dia que passa és més defícil. També és cert, que la gent està molt crispada i no somriu, no perdona res. Crec que tots plegats hauriem de fer una autoreflexió.
ResponEliminaGràcies per fer-nos pensar.
Molt Molt interessant! gràcies per compartir les teves reflexions
ResponElimina