Què necessites per aconseguir l'ataràxia a la teva vida?

Finalitzava el darrer article..... “Així doncs, que hauries de canviar per viure la teva vida des de l'acceptació i poder gaudir-la al màxim? ......(veure article anterior)

I és que es clar, quan un gaudeix la vida al màxim pot arribar a aconseguir finalment la felicitat o el que es denomina ataràxia. I que és l’ataràxia? Doncs la disposició de l’ànim per disminuir la intensitat de les passions i desitjos i alhora per fer créixer la fortalesa front a l’adversitat. D’aquesta forma s’aconsegueix l’equilibri i al final la felicitat. Així doncs, l’ataràxia significa tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l’ànima, la raó i els sentiments.

Espero em perdonareu per la vena filosòfica d’aquest article; però al parlar d’ataràxia penso en Epicur, el qual deia que existeixen desitjos naturals necessaris (menjar, beure..) per a la supervivència i que el fet de satisfer aquets desitjos produeix plaer, que et condueix a  la felicitat.

Deia també que hi ha plaers naturals però no necessaris; que son tots els plaers superflus dels plaers naturals, (vestir molt bé, menjar molt bé...etc). Però també parlava dels  plaers no naturals i no necessaris. Aquets son plaers banals, nascuts de l’avarícia i la vanitat dels homes, com poden ser:  l’honor, el desig de poder, la riquesa i coses semblants. Per Epicur, aquests plaers  condueixen a un dolor més gran que el plaer inicial; produint intranquil·litat i  allunyant-nos de l’ataràxia.

En definitiva, com et sents amb l’excés de plaers banals insubstancials, que et serveixen per donar-te felicitat immediata i efímera i després no t’ocasionen més que problemes? Agafem com a exemple la tecnologia: mòbils, ordinadors i tot tipus d’artefactes electrònics que suposadament faciliten la teva vida. Què necessites per viure feliçment i a gust amb tu mateix sense tot això? Com podries ser feliç sense sentir-te lligat a tots aquests mitjans tecnològics amb els que vius quasi cada hora de la teva vida? Com et sentiries si ho llenyessis tot sense sentir que perds quelcom? Com imagines la teva vida sense ells?

És obvi, que ningú vol viure en una completa indigència, però de quina manera la vida opulenta et fa més humà? Com t’ajuden aquests plaers banals a ser millor persona? Quin valor t’aporta aquest tipus de vida, més enllà del plaer immediat i caduc que et genera?

Quin poder li estàs donant a aquests plaers banals? Tornant a l’ataràxia.... qui ets realment tu si et despulles dels plaers banals i et quedes només amb els plaers naturals i necessaris? Aquests darrers son els que realment ens apropen a la felicitat i a l’ataràxia.....deia Epicur.

El coaching t’ajudarà a resoldre totes aquestes preguntes, a saber qui ets realment tu, a viure el tipus de vida liderada per tu i no pels plaers no naturals i no necessaris sorgits de la vanitat i l’avarícia humana.

Què és el que no estàs acceptant de la teva vida? A què t'has resignat?

Tancava el darrer article dient: "El coaching et pot ajudar a treballar les teves debilitats, a no amagar-te de res, a sentir-te bé amb tu mateix sense la necessitat de mentir o ocultar les teves accions. A defensar els teus arguments i a ser congruent amb les teves accions de forma sincera i clara".(Veure article anterior)

La reflexió sobre la mentida m'ha fet pensar en que potser quan es menteix, hi ha quelcom a la teva vida que no estàs acceptant? Profunditzant més, de quina forma vius la teva vida? Des de l'acceptació o potser des de la resignació?

Justament vaig abordar aquest tema durant la ponència que vaig impartir ahir a Montcada i Reixac a unes 100 persones, entre aturats i empresaris. El títol de la ponència va ser: "La teva situació laboral: és una realitat  o és un problema?" Doncs bé, trasllado el tema de la situació laboral a la situació de la teva vida. Com deia ahir, quan és viu des de la resignació, s'acostuma a veure tot com un problema. La persona que està resignada, no fa res per canviar la seva situació, es mostra totalment reactiva; es sent una víctima de la societat, a la seva vida prolifera l'emoció de la ràbia, culpa a els altres de tot el que li succeeix.... 

Quin problema! Però com a problema què és, té solució, ja que un problema és un determinat assumpte o una qüestió que requereix d'una solució. El que succeeix és que per regla general, ens identifiquem tant amb el problema que ens convertim en el problema mateix. El resultat d'aquesta identificació és que un problema no pot resoldre mai un altre problema...La solució de tot problema esta en el mateix. Com diria aquell: "No podem esperar resultats diferents fent les coses de la mateixa forma".

Així doncs, que hauries de canviar per viure la teva vida des de l'acceptació i poder gaudir-la al màxim? Què t'està impedint sortir del teu cercle de preocupació? Què o qui està frenant la teva vida? Mitjançant un procés de coaching trobaràs la resposta a aquestes preguntes i més. Ah! Aprofito per comentar-te que també pots fer el teu procés per "Skype", si el “problema” rau en la distància. Veus? Pot deixar fàcilment de ser un problema.